domingo, 8 de junio de 2014

Quins trapelles

De sopte se sent un riure que semble d'en Soler un dels meus amics però que no ha vingut a la rectoria, i tot seguit se sent Sole calla retrassat que ens pillaràn!!!
Jo aven sentit això em vaig aixacar i vaig anar a la finestre l'obru, i veig que estan allà tots els meus amics que no havien vingut
Jo em vaig tornar aficar a dins ells no m'havien vist jo els hi vaig explicar als meus amics de dins, i els i vaig dir em de pensar una broma per a ells.Ens hi hem de tornar!
El primer que s'em va acodir va ser fer veure que ens haviem escapat i tencar-nos a alguna havitació del 2 pis, tembé s'hem va acodir fer veure que ja hu saviem des del principi i quan entresin no espentar-nos, o el que seria encara pitjor fer veure que ens haviem suicidat i que ells es pensesin que era veritat i després obrir els ulls tot de cop i riure de les seves caras...
Tot de cop se sent que algú està picant la paret, ens em de decidir ràpid quina broma els hi fem?

jueves, 5 de junio de 2014

Falta un minut!!!!
La meva amiga s'ha desmaiat, i una altre està plorant, estic colepçat!!
Maleït vampir tots estavem súper contents, pintava a una nit molt divertida i ara s'ha tornat una nit terrorífica
Ja son tres quarts i an començat a sonar uns sorolls molt extranys sonen com si fes molt de vent i es senten mossols.

I tots ens hem posat a cridar i després s'ha sentit un riure molt terrorifíc.
I per fora les finestres es veuen llums com de focus...
Ja falta poc perqué siguin dos tres quarts ja ens veus a nosaltres a un racó amb ganivets a la ma el que sens va acodir va ser tencar totes les finestres amb clau.
Ja faltava molt poc per tres quarts estavem super espantats a un racó jo bolia anar al wc i li vaig dir al meu amic que es el mes balent de la colla i vam anar al lavabo, vam tornar corrents.
El cor manava a 10000 per hora ja tornavem a ser allà amb tots.
S'hens va acodir fer una muralla amb les lliteres i ens vam posar a redera.
Ja només faltan 5 minuts jo esic iperventilant, estic súper nerviós i no se si era una broma si es de veritat o de mantida.
La meva unica esparança es que hu agues dit per fer por però ara ja se nagues anat.

jueves, 22 de mayo de 2014

Sabrà molt aviat que ens ha passat aquesta nit...
Air a la tarda vam anar a la casa del compte Berenguer i vam condirmar que no hi ha ningu, i desprès vam anar a dormir a la rectoria de Vilanna, tot anava ve ja havíem sopat i estavem als llits parlant i tot de sopte es van sentir molts xisclets ens vam morir de por es van apagar els llumps però la llum de la lluna entrava per la finestra es va veure com un tornado i va apareixre un vampir tots vam cridar molt, però ell no es movia, i anava diguent a tres quarts en vaiem... a tres quarts ens vaiem...
Desprès va fer un crit super agut i va desapareixre. tots ens vam cadar callats ens vam posar tots a un llit i ens vam avreçar no saviem si fugir corrent o cadarnos allà.
Un dels meus amics i jo ens vam aixacar bam anar corrents fins a la cuina i vam agafar ganibets ( que no servirien de res però ens donaven comfiança).

jueves, 8 de mayo de 2014

La història dels vampirs va començar en els animalons que viuen a centre America son com uns ratpanats que s'alimenten de la sang del bestià, i això a la gent li fa molta por algun esser que viu quan tu dorms...etc
I aquesta història s'ha anat passant de persona a persona i cadescú hi ha pusat el seu granet de sorra, i al final s'ha creat una montanya i el pitjor es que molta gent s'ho creu, i finsitot tenen autentiques paranoies i pors, i per acabaro d'arrodonir un escriptor molt famos va inventar-se el compte dracula, una persona mig vampir i que treu la sang de les persones.
I la gent a anat a agafant por, però jo no m'ho crec , jo penso que no es veritat però li tinc una miqueta de respecte.
Però els meus amics tenen molts por els vampirs, no hu entenc, jo els explico que son invencions de la gent però ells no em creuen.

jueves, 10 de abril de 2014

Torno a casa

Estimats seguidors. Fa dos dies erem a la montanya practicant amb en mister Hoomels.
Ara que ja he soperat l'ho de la Sandra, es primavera i soc molt més feliç.
Amb els meus amics estem plenajant d'anar a una casa abandonada, diuen que hi ha vampirs fa una miqueta de por però es molt interessant, avui anirem a sopar a Can Jans i en parlerem i ho  horgranitzarem mentre sopem jo com sempre damanaré una pizza daquelles tant bones que fan.
Jo sincerament no confio amb els vampirs jo penso que són persones que no tenen casa i que perquè no els vagin a molestar diuen que hi ha vampirs i sense pagar es queden amb una gran casa que entigament era del compte Berenguer, hi ha moltes llegendes que escampen els nens, però també hi ha adults que hi han anat i asseguren que han vist coses extranyes, fantasmes, vampirs...
Jo recordo que quan era petit amb els meus amics anavem i miravem des de fora, però quan estavem a 20 metres es moriem de por i  marxavem corrent

El maxim endins que he arribat es a fer aquesta foto des de una porta però acte seguit men vaig anar corrent.

jueves, 20 de marzo de 2014

Torno a casa

Hola seguidors.
Ara mateix estic tornant amb l'avió cap a casa
Hi he penst que estaria bé fer una reflecciò del viatje.
Ara se moltes mes tècniques de les arts mercials, i he après a que abans de fer me il·lusions amb una noia li he de preguntar si és lesbiana!! Ara m'ho prenc amb broma pero quan m'ho va dir no m'ho podia creure.
Quan torni a Catalunya, els meus amics m'han dit que farem una festa no se qué m'hauran preparat segurament anirem al garatge d'en Ricard i soparem una miqueta, jo no aniré a dormir gaire tard perquè estic una miqueta cansat en canvi en mister Hoomels s'ha adormit només de seure i segur que aguantarà fins a les tantes.
Ja falta només mitja horeta per aterrar ja tinc ganes de tornar a dormir al meu llit i tornar a veure a la Lesly la meva estimada gosseta.

miércoles, 19 de marzo de 2014

TOT S'HA ACABAT :(

Hola,
avui estic molt trist a l'últim día quan estàvem a l'avió tornant, la Sandra va i em diu que un cop aterrem allá l'espera un taxi i serà l'últim cop que ens veuríem, em va dir que s'havia enamorat d'una altre persona, una noia, si es lesbiana i no m'ho havia dit!!!
Jo li vaig dir que perquè no m'ho havia dit abans i em va dir que es pensava que només volia ser el seu amic jo em vaig quedar molt trist i ja no li vaig dir res en arribar a Saolin ella va baixar i va agafar el taxi i em va dir adéu, acte seguit em va bloquejar el facebook i el whats, jo em vaig posar a plorar...
Quan vaig arribar a casa vaig fer com si no hagues passat res,un cop dutxat vaig anar a baix a sopar per sort no hi havia la Sandra.
Are ja fa 5 dies d'això i toca superar-ho ja només queden 3 dies de les vacances, i de gent n'hi ha molta en aquest món!!!
Hola, aprofitant aquest cap de setmana de tres dies jo i la Sandra ens n'anirem amb l'avioneta de Mister Hoomels i ens n'anirem a Cambodja, concretament al temple dels micos. Allà aprop hi ha un mini aeroport per a avionetes, aterrarem i agafarem un taxi fins allà, dormirem a un hostal una nit i l'endemà tornarem.
És un temple molt bonic, es diu el temple dels monos perquè n'hi ha molts. A mi sincerament em fan molta gràcia però a la Sandra li fan una miqueta de respecte, diu que a una amiga seva li van robar un barret i va haver de córrer fins a agafar-li. És un temple no gaire gros però per fora també hi ha coses com estàtues i així, i jo que sóc un gran fan dels 'geocachings' he vist que per allà n'hi ha un d'amagat. Per als que no sapigueu què és això dels 'geocachings' us ho explico una miqueta: per tot el mòn hi ha llocs turístics que la gent que sap què és hi amaga un tupper amb una llibreta i tu et fas un equip amb els teus amics i amb el GPS voltes pel món trobant-ne i firmant amb el nom del teu equip. Si us agrada us animo a entrar a aquesta pàgina: http://www.geocaching.com


/

jueves, 20 de febrero de 2014

Ja torna a ser dilluns, are son les 6:00 de la tarda, ja he tornat de l'escola d'arts marcials.
No em puc treure del cap a la Sandra, la seva cara el seu sentit de l'humor...
Tot el dia he estat pensant amb ella, m'ha agut de cridar l'atenció varies vegades perquè estava encantat pensant amb ella.
Fins i tot el meu company m'ha preguntat si em passava alguna cosa, jo li he dit que no perquè em fa vergonya explicar-li.
Ella fa una estona m'ha obert al whats i  m'ha preguntat com m'havia anat el dia i em parlat una miqueta però are s'ha desconnectat perquè havia de anar a berenar amb una amiga.
Jo are quan el meu amic s'acabi de dutxar anirem a fer un tom i anirem a berenar, tan de bó ens trobem a la Sandra i la seva amiga i ens diguin si volem seure a la seva taula.

Però el problema seria que després li hauria de explicar tot, bueno are surt de la dutxa adéu!!!!!!

jueves, 13 de febrero de 2014

Tot té sulució!!!!!

Estimats seguidors ja an passat 2 dies demà es el dia que en teoria havia de anar a córrer amb ella li he de dir que no hi puc anar ara tinc el mòbil a la mà i veig que ella està al Facebook li he de dir, are estic escrivint: tinc males notícies em fa molt mal de panxa no podré venir a corre.
Ja està ja li he enviat i ara m'ha contestat: "ok no passa res :) espero que et recuperis!!!!!.
Però jo li he dit que si volia fer un Hangout que es una videoconferència i xerrar una estona, i ma dit que si!!!!!
Em borraré la cara de encantat i li enviare una petició per fer una videoconferència, de moment hos ho aniré retransmitint en directe.
Ok ja esta ja estem connectats ella porta els cabells recollits, i té un somriure clavat a la cara, jo m'he pentinat una miqueta.

I ja està ara mateix ella li ha anat a dir a la seva mare que per dinar em faci arròs bullit que va molt be per el mal de pantxa espero que sigui bó com el de la meva àvia.
Estimats seguidors, després de tornar vaig anar  amb el meu amic a fer un volt i tot bromejant vàrem fer una aposta a veure qui podia menjar-se el bitcho mes extrany i més fastigós que trobessim jo he provat una aranya i ell una serp fastigosa, evidentment ell ha guanyat, i jo al cap d'una hora, tenia un mal de panxa horrorós i ara encara em dura, i per acabar-ho d'arrodonir la noia que m'agrada m'ha dit que si volia anar demà a correr per la muntanya per un caminet molt bonic que coneix que passa per el costat d'un rierol però amb aquest mal de panxa, pinta molt malament.
I sincerament no se com dir-li que no hi podre anar-hi perquè no es pensi que no em cau bé o alguna cosa per l'estil.
Estic intentant que em passi amb pastilles, sals de fruites...
De moment els hi estic diguen que si però no se quan dir-li l'ho del mal de panxa, ara queden 3 dies per que sigui el dia que quedem espararé 2 dies mes havera si s'em passa pero si no al tercer li hauré de dir que no hi puc anar.

Vinga mal de panxa bes ten ben lluny!!!!!!!!!!

miércoles, 5 de febrero de 2014

Estimats seguidors acabo de tornar de la cita amb la noia dels meus somnis.
Ella estava allà assentada i jo he entrat amb el ram de flors i les arracades i a ella li ha agradat molt m'ha fet una abraçada i un petó a la galta, després em menjat xocolata i em anat a fer un volt tot caminant em anat xerrant i m'ha explicat que ella acabava de deixar el seu novio, concretament la setmana passada, i m'ha preguntat com anaven els entrenaments, si el menjar de la seva mara era bo, etc...
Després quan estva caminant amb mi i sa posat a ploure quina mala sort i cap dels dos no portava paraigües i ens en em anat corrents a casa. Quan estàvem a punt d'arribar m'ha dit: he d'anar cap allà i m'ha fet un petó i se'n ha anat corrents quan he arribat a casa he agafat l'ordinador i ara estic aqui xop i amb l'ordinador a la falda.

Bueno hos deixo perquè he denar a canviar-me abans que arribi el meu company perquè no pot veure que he sortit ja que li he dit que em quedaría a casa.

Jo estava casa esperant que em serveixin el sopar i va apareixer ella la filla de la mestressa i em va dir que si el diumenge podria anar a la cafeteria amb ella i jo sense pensar-m'ho dues vegades, evidentment li vaig dir que si.
Vam quedar a les 4 p.m en una cafeteria a prop seu a prendre una tassa de xocolata desfeta per seguir-li explicant curiositats de la nostre cultura.
He pensat en portar-li un ram de flors o unes arrencades no se que regalar-li però segurament li regalaré el ram de flors.
També havia de pensar que em posaria perquè o havia portat roba bonica i vaig anar a una botiga a comprar-me alguna cosa xula i vaig comprar-li unes flors i un parell d'arrecades que em varen costar un ull de la cara, m'ha costat una mica trobar roba que m'agrades però al final vaig trobar-ne una que em va agradar molt.

Ja queda poc i estic molt nerviós però faig veure que estic normal perqué el meu company no s'en adononi perquè em fa una miqueta de vergonya.
 

martes, 14 de enero de 2014

M'he enamorat d'una noia, una noia baixeta amb els cabells llargs i marrons te unes pestanyes molt llargues i precioses.
Ella no es originaria d'Àsia però la van adoptar quan tenia un any ella ha crescut aquí i es com una dels però la única diferencia es que ella no te els ulls axinats.
Ella esta molt interessada per la nostre cultura jo encara que no sigui cap expert, li he explicat tot el que sabía que no es molt però com que ella no en sabia res s'ha cadat impressionada, demà, em quedat a una cafeteria d'allà aprop, jo estic molt nerviós, perquè ella es molt guapa.
Es la filla de la senyora que ens acull al seu hostal a diferencia de la seva mare ella es molt guapa però l'amabilitat es igual de grossa.
Ens vam conèixer quan la mestressa ens servia el dinar ella va venir a dinar amb nosaltres, i vam parlar però quan havíem acabat ella s'ananava a correr i jo i el meu amic anàvem a entrenar.